CURSOS UdG      

Universitat de Girona
Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural
 INICI    ACTIVITATS    PROJECTES    CONTACTE  

  Definim el treball d'aquest seminari, com un estudi meditat des d'una perspectiva intercultural. Estudi, vol dir un treball de lectura i recerca intelectual i acadèmica, i el toc meditatiu, aturar-se i fer silenci per deixar un espai a la contemplació, una hermenèutica doble de recerca-estudi i quietud-meditació, que permet un espai al text treballat per què aquest se'ns doni i ens parli.

Els textos objecte del nostre estudi meditat són aquells que ens poden donar accés als fonaments d'altres grans tradicions filosòfiques i de saviesa, i obrir-nos així a aquesta nou i inevitable espai de diàleg intercultural.

Tot i amb la lectura d'una de les millors monografies sobre aquest primer budisme:

  El primer curs 2008-2009, s’ha treballat el budisme amb la breu però excel·lent antologia de textos del cànon pali:

Nyanatiloka Mahathera (ed.), La Paraula del Buda. Antologia de textos (trad. del pali i notes d’A.Solé-Leris), Abadia de Montserrat, Barcelona, 1984; i en castellà a, Indigo, Barcelona, 1991.

Walpola Rahula (1958), Lo que el Buda enseñó, Kier, Buenos Aires, 1965.

I dos monografies ja clàssiques pel que fa a la pràctica meditativa que es dibuixa en aquest budisme del cànon pali:

Nyanaponika Thera (1954), El Corazón de la Meditación Budista, Cedel, Barcelona, 1992.
William Hart (1987), La Vipassana. El arte de la meditación budista, Edaf, Madrid, 1994.

  Aquest curs 2009-2010, s’ha decidit treballar el pensament hindú, a partir de la lectura de la Bhagavad GÎtâ, text que es considera la gran síntesi de l’hinduisme.

  El text escenifica el diàleg entre Arjuna i Krishna en el camp de batalla, tot just abans de começar la lluita contra els seus parents i amics. En aquest camp del Dharma, Arjuna dubte. Les seves accions no portaran, sinó, més dolor i mort; l’ordre de les coses es trencarà i res tindrà ja sentit. Tot un món, el seu, s’enfonsarà. Arjuna dubte, pateix, i s’engoixa pels seus i el seu món, i adonant-se del dolor que rau en el cor de tot ésser, es compadeix. Aleshores deixant caure el seu arc i les seves fletxes Arjuna es desploma en el seu carro amb l’ànima envaïda de dolor, s’atura i demana a Krishna ajuda i coneixement, tot  cercant una mica de llum, una nova consciència, per poder sortir de la confusió i la foscor. I Krishna oferirà a Arjuna un yoga per anar més enllà del cercle viciós de l’acció compulsiva, més enllà d’un karma que’ns esclavitza: una acció sàvia.

  Tot i que hi ha moltes versions, treballarem amb l’excel·lent:

Bhagavad Gîtâ (ed. bilingüe con comentarios finales de Roberto Pla), Etnos,    Madrid, 1997.

  Però també tindrem en compte la interessant edició:

Bhagavad Gîtâ. Con los comentarios advaita de Shankara (ed. Consuelo    Martin),Trotta, Madrid,1997.

  Aquest treball l'acompanyarem amb la lectura de:

Raimon Panikkar, Espiritualidad hindú. sanâtana dharma, Kairós, Barcelona, 2005.

Vicente Merlo, La autoluminosidad del Âtman. Aproximación al pensamiento hindú clásico, Taxila, Madrid, 2001.
  Creative Commons License                  Aquesta obra està subjecta a una   Llicència de Creative Commons.