Finestra personal de  Xavier Serra Narciso

  QUI SÓC CURRICULUM   TREBALLS    CURSOS UdG    CONTACTE

Assofia     -      Universitat de Girona
Introduccions a la filosofia de l'Àsia

La filosofia de l'India:  

• La revelació vèdica: els Veda, els Brahmana, les Upanishad i la Bhagavad-Gita. El dharma hindú: avidya, maya, karma, samsara, moksha, yoga.
• L'ortodòxia hindú dels sis punts de vista (darshana): Nyaya, Vaishesika, Samkhya, Yoga, Mimansa i Vedanta.
• L'epistemologia del Samkhya, l'ontologia del Vedanta i la soteriologia del Yoga
• L'heterodòxia: carvaka, jainisme i budisme.
• El Buddha, el Dhamma i el Shanga. El camí del mig i les quatre nobles veritats. El budisme theravada del Cànon pali, el mahayana dels sutra de la Perfecció de la Saviesa i el vajrayana dels tantra.
• La gran filosofia no-dual índica: la vacuïtat (shunyata) i el camí del mig (madhyamika) del budista Nagarjuna, l'advaita vedanta hindú de Shankara i el tantra no-dual del shivaisme del Caixmir d'Abhinavagupta.
• El moviment teista i devocional de la mística medieval hindú.
• El neohinduisme contemporani.

Vanarasi: matinada en el Ganges

Disposeu dels materials que hem començat a elaborar, encara que els anirem ampliant a mesura que avanci el curs.

                 Guió del curs                 Bibliografia                     Antologia de textos 

La filosofia sino-japonesa:

• El transfons xamànic i la cosmologia xinesa arcaïca: dao, de, qi (yin-yang). El Yijing, el llibre dels canvis.
• La filosofia clàssica xinesa i l’època de les cent escoles:
  El confucianisme de Kongzi (Confuci) i Menci. El Lunyu.

  El taoisme de Laozi, Zhuangzi i Liezi. El Dao de jing.
• L’arribada del budisme a la Xina (s.I-IV d.C). El budisme chan (zen).
• La no-dualitat en el budisme sino-japonès de Dogen (1200-1253), i el neoconfucianisme en Wang Yangming (1472-1529).
• Tres autors contemporanis: el budisme zen en diàleg amb Occident de, D.T. Suzuki (1870-1966), l’Escola de Kioto i el filòsof japonès, Keiji Nishitani (1900-1990), i la mirada a la filosofia occidental des del pensament xinès del sinòleg, François Jullien (1951- ).

Guió del curs                  Bibliografia                  Antologia de textos 

El primer Budisme en els seus fonaments:

• Siddharta Gautama (563-483 aC) en el seu marc històric, cultural i religiós.
• Les Quatre Nobles Veritats:
  —El sofriment (dukkha).
  —L’origen del sofriment (dukkha-samudaya).
  —L’extinció del sofriment (dukkha-nirodha).
  —El camí que porta a l’extinció del sofriment (dukkha-nirodha-magga). El Noble Camí Òctuple: saviesa (pañña), ètica (sila) i meditació (samadhi). La Via Mitjana i els fonaments de l’atenció (satipathana)
• Els conceptes fonamentals: tot és impermanent (anicca), el no-jo (anatta), els cinc agregats (khandha), l’origen interdependent (paticcasamuppada), el buit (suñña) i el nibbana.
• Els tres tresors del budisme: el Buddha, el Dhamma, el Samgha.
• El budisme des de la mort (parinibbana) del Buddha fins el regnat d’Ashoka (III aC): els primers deixebles i concilis, els cismes i la formació del Cànon pali. Primera gran difusió del budisme.

Borobudur a Java

Guió del curs      Bibliografia     Textos        Esquema Cànon Pali       Bhavacakra

La filosofia del Yoga

                                              Yoga és la cessació de les fluctuacions de la ment
                                                                               Patañjali, Yoga-Sûtra, I.2.

• El yoga des del remot origen xamànic i al paper central en el moviment dels sramana (ascetes errants, ioguis, ermitants,...) fins la formació com una de les escoles ortodoxes del hinduisme.
• El marc ontològic i epistemològic del Sâmkhya.
• Els vuit membres del yoga clàssic que trobem en els Yoga-Sûtra de Patañjali: disposició corporal i ètica (yama, niyama), ascesi corporal (âsana, prânâyâma), control mental i meditació (pratyâhâra, dhâranâ, dhyâna, samâdhi).
• Presència del yoga en l’hinduisme, des dels Veda i les Upanishad fins la gran síntesi de la Bhagavad-Gîtâ on es dibuixen els tres camins d’alliberament: karma-yoga, bhakti-yoga, jñâna-yoga.
• La intuició no-dual (advaita) del mal conegut tantra yoga, i el paper del yoga en el budisme. Breu visió del yoga en el món contemporani.

A U M  de  Pieter Weltevrede

Guió del curs               Bibliografia                  Textos                Esquema Sâmkhya

     El dijous 13 de març del 2008, en el marc d'aquest curs, es va presentar la primera traducció del sànscrit a una llengua hispànica de Les estrofes del Sâmkhya, editat en la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta editorial, amb la intervenció de Laia Villegas, curadora i traductora del text, Ignasi Moreta, editor, i Xavier Serra, professor del curs, en un acte organitzat per l'Associació d'Estudiants de Filosofia de Girona (Assofia), la Càtedra Ferrater Mora (UdG), la Llibreria Geli, Fragmenta editorial i Ars Meditandi.