Finestra personal de  Xavier Serra Narciso

  QUI SÓC CURRICULUM   TREBALLS  CURSOS UdG    CONTACTE

Assofia  -   Universitat de Girona
 Mestres de la no-dualitat asiàtica

Shankara, el vedanta advaita hindú    (curs 2009-2010)

  • La filosofia no-dual (advaita): una sophia que vol anar més enllà del dualisme sense caure en el monisme, i un camí místic de desvetllament.
  • El vedanta, la fi i finalitat dels Veda, en el marc de l'ortodòxia hindú (nyaya, vaishesika, samkhya, mimansa i yoga), i la confrontació amb l'heterodòxia budista.
  • Shankara (788-820): fill de bramans, escriptor, dialèctic, filòsof metafísic, abad, iogui, i el més gran expositor del l’advaita vedanta. L’única realitat és Brahman; el món és aparença, una il·lusió; Atman, el si-mateix de tota cosa, és Brahman; el món és Brahman.
  • La mística medieval hindú, teísta i devocional, i el vedanta no-dualista qualificat de Ramanuja (1017-1137) i el vedanta dualista de Madhva (1199-1278).
  • Dos grans savis vedantins contemporanis, Ramana Maharshi i Sri Aurobindo.

 
    Teniu el programa, una primera bibliografia; algun dels textos que la tradició atribueix a Shankara, articles sobre Shankara i el Vedanta Advaita; i diversos esquemes. També podeu veure, una pel·lícula sobre la vida de Shankara parlada en sànscrit i subtitulada en anglès; i la reproducció d'un himne devocional.

Programa          Bibliografia   

 Textos Shankara i articles 

Mandukhya Up.          Esq. Samkhya  

Esq. Jerarquia            Esq. tres ulls

Lectures recomenades

Pel·lícula

Adi Shankaracharya - Dir. G.V. Iyer - 1983

Himne devocional

Atmashatkam/Nirvanashatkam     (Cançó de l'ànima)

Sri Adi Shankaracharya

 

Podeu veure la traducció al català d'aquest himne al blog:

Consciència d'Unitat
Nâgârjuna, el filòsof budista de la vacuïtat    (curs 2008-2009)

Samsara és nirvana, nirvana és samsara  Nâgârjuna, Mulamadhyamakakarika, XXV, 19.

  • La filosofia no-dual (advaita). Naixement de la filosofia: pregunta pel principi i fonament. Precari equilibri de la raó i tensió dual: u-tot, identitat-diferència, realitat-aparença, matèria-esperit, subjecte-objecte, raó-sentits...  La intuició no-dual i una saviesa que vol anar més enllà del dualisme sense caure en el monisme.
  • La literatura dels sûtra de la prajñaparamita (perfecció de la Saviesa) i el nou budisme Mahayana (Gran Vehicle). Ideal humà del boddhisattva: saviesa i compassió
  • Nâgârjuna (s.II-III d.C.). Si tot és impermanent, si tot té un origen dependent (pratityasamutpada), res té una naturalesa pròpia, tot és buit (shunya); tota realitat descansa en la vacuïtat (shunyata), fins i tot, qualsevol afirmació és buida. Dialèctica negativa: tot punt de vista especulatiu és contradictori. Abandonament de la discussió. Saviesa més enllà del sí i del no. Camí del mig (madhyamika), ni un, ni dos, sinó no-dos (advaita).
  • L’escola Madhyamaka i els deixebles Aryadeva (s.III), Buddhapalita (s.V), Candrakirti (s.VII) i Shantideva (s.VIII). La universitat budista de Nalanda, espai de debat mahayana. L'escola Yogacara d'Asanga i Vasubandhu (s.IV).


Nâgârjuna, despert, rep de Nâgâ els sûtra de la prajñaparamita

Programa       Bibliografia

L'obra de Nâgârjuna en català
En versió de l'anglès d'Albert Biayna Gea

Sûtra del Cor, Sûtra del Diamant i Perfecció de la Saviesa

  Creative Commons License                  Aquesta obra està subjecta a una   Llicència de Creative Commons.