Finestra personal de  Xavier Serra Narciso

  QUI SÓC CURRICULUM   TREBALLS   SEMINARI PANIKKAR    CONTACTE

Assofia - Universitat de Girona
Filosofia de l'Àsia

   Per iniciativa d'Assofia i amb la col·laboració de la Càtedra Ferrater Mora, el curs 2004-05 es van iniciar a la Universitat de Girona, aquests cursos de Filosofia de l'Àsia, que com a crèdits de lliure elecció (15h.) són oberts a tots els esudiants de la UdG, com també a no-estudiants, i que volen ser un petit tast i una invitació a l'estudi i al coneixement de la vasta tradició de saviesa asiàtica.
  Vam començar amb dues panoràmiques generals de la filosofia a l'Índia i de la filosofia a la Xina. El curs 2006-07 ja vàrem tractar aspectes més concrets d'aquesta filosofia asiàtica, amb l'estudi del primer budisme tot i seguint amb la filosofia del yoga. El curs 2008-09 encetem el projecte, a 5 o 6 anys vista, d'anar tractant els mestres de la no-dualitat asiàtica, amb el budista Nagarjuna, per seguir enguany amb el vedàntic Shankara, i després potser amb el tàntric del xivaisme del Caixmir Abhinavagupta, el budista tibetà Padmasambhava, el budista zen Dôgen... tots ells, màxims representans de la sophia més profunda que l'Àsia ens pot presentar.
   Aquest curs 2009-2010 ampliem a dos semestres l'oferta d'aquest crèdit de lliure elecció, per donar resposta a la petició expressa dels estudiants que han participat en els darrers cursos, de poder accedir a les introduccions generals de la Filosofia de l'Àsia, i així volem oferir de nou i durant els primers semestres dels cursos, les Introduccions a la Filosofia de l'Àsia: filosofia de l'Índia, filosofia de la Xina, primer Budisme, filosofia del Yoga... Els segons semestres del crèdit els dedicarem a seguir amb el projecte d'anar tractant d'una forma més aprofundida, aquests grans metafísics i Mestres de la no-dualitat asiàtica.

   Teniu a la vostra disposició els programes, les antologies de textos, les bibliografies i altres materials que aquests cursos han anat generant. Materials que intentem anar actualitzant.

• La filosofia no-dual (advaita): una sophia que vol anar més enllà del dualisme sense caure en el monisme, i un camí místic de desvetllament.
• El vedanta, la fi i finalitat dels Veda, en el marc de l'ortodòxia hindú (nyaya, vaishesika, samkhya, mimansa i yoga), i la confrontació amb l'heterodòxia budista.
• Shankara (788-820): fill de bramans, escriptor, dialèctic, filòsof metafísic, abad, iogui, i el més gran expositor del l’advaita vedanta. L’única realitat és Brahman; el món és aparença, una il·lusió; Atman, el si-mateix de tota cosa, és Brahman; el món és Brahman.
• La mística medieval hindú, teísta i devocional, i el vedanta no-dualista qualificat de Ramanuja (1017-1137) i el vedanta dualista de Madhva (1199-1278).
• Dos grans savis vedantins contemporanis, Ramana Maharshi i Sri Aurobindo.

Materials del curs

Deu sessions, dilluns i dimecres de 19,30h. a 21h., i de dilluns 8 de març a dimecres 21 d'abril de 2010
Facultat de Lletres - Plaça Ferrater Mora, 1 Aula A-2

Formulari d'inscripció