Finestra personal de  Xavier Serra Narciso

  QUI SÓC CURRICULUM   TREBALLS    CONTACTE

Assofia     -      Universitat de Girona
Una introducció a la filosofia de l'Àsia

  Per iniciativa d'Assofia i amb la col·laboració de la Càtedra Ferrater Mora, el curs 2004-05 es van iniciar aquestes introduccións a la filosofia de l'Àsia, com a crèdits de lliure elecció (15h.) i obertes a tothom, que volen ser un petit tast i una invitació a l'estudi i al coneixement de la vasta tradició de saviesa asiàtica.
  Començàrem amb dues panoràmiques generals de la filosofia a l'Índia i de la filosofia a la Xina. El curs 2006-07 ja vàrem tractar aspectes més concrets d'aquesta filosofia asiàtica, amb l'estudi del primer budisme tot i seguint amb la filosofia del yoga.
  En un nou tomb d'aquestes introduccions a la filosofia de l'Àsia, enguany encetem el projecte, a 5 o 6 anys vista, d'anar tractant els mestres de la no-dualitat asiàtica: el budista Nagarjuna, el vedàntic Shankara, el tàntric del xivaisme del Caixmir Abhinavagupta, el budista tibetà Padmasambhava, el budista zen Dôgen, el neoconfucià Wang Yangming... tots ells, màxims representans d'aquella sophia més profunda que l'Àsia ens pot presentar.
  Teniu a la vostra disposició els programes, les antologies de textos, les bibliografies i altres materials que aquests cursos han anat generant. Materials que intentem anar actualitzant.

Curs 2008-2009    (segon semestre)    
Els mestres de la no-dualitat asiàtica (I):Nâgârjuna

                                                    Samsara és nirvana, nirvana és samsara
                                                           Nâgârjuna, Mulamadhyamakakarika, XXV, 19.

• La filosofia no-dual (advaita). Naixement de la filosofia: pregunta pel principi i fonament. Precari equilibri de la raó i tensió dual: u-tot, identitat-diferència, realitat-aparença, matèria-esperit, subjecte-objecte, raó-sentits...  La intuició no-dual i una saviesa que vol anar més enllà del dualisme sense caure en el monisme.
• La literatura dels sûtra de la prajñaparamita (perfecció de la Saviesa) i el nou budisme Mahayana (Gran Vehicle). Ideal humà del boddhisattva: saviesa i compassió
• Nâgârjuna (s.II-III d.C.). Si tot és impermanent, si tot té un origen dependent (pratityasamutpada), res té una naturalesa pròpia, tot és buit (shunya); tota realitat descansa en la vacuïtat (shunyata), fins i tot, qualsevol afirmació és buida. Dialèctica negativa: tot punt de vista especulatiu és contradictori. Abandonament de la discussió. Saviesa més enllà del sí i del no. Camí del mig (madhyamika), ni un, ni dos, sinó no-dos (advaita).
• L’escola Madhyamaka i els deixebles Aryadeva (s.III), Buddhapalita (s.V), Candrakirti (s.VII) i Shantideva (s.VIII). La universitat budista de Nalanda, espai de debat mahayana. L'escola Yogacara d'Asanga i Vasubandhu (s.IV).

Nâgârjuna, despert, rep de Nâgâ els sûtra de la prajñaparamita

Les sessions seran: els dilluns i dimecres de 18h. a 19,30h., i de dilluns 2 de març a dimecres 1 d'abril de 2009
Lloc: Facultat de Lletres - Plaça Ferrater Mora, 1 - Aula C-3

Formulari d'inscripció

Curs 2007-2008
     
La filosofia del Yoga

                                              Yoga és la cessació de les fluctuacions de la ment
                                                                               Patañjali, Yoga-Sûtra, I.2.

• El yoga des del remot origen xamànic i al paper central en el moviment dels sramana (ascetes errants, ioguis, ermitants,...) fins la formació com una de les escoles ortodoxes del hinduisme.
• El marc ontològic i epistemològic del Sâmkhya.
• Els vuit membres del yoga clàssic que trobem en els Yoga-Sûtra de Patañjali: disposició corporal i ètica (yama, niyama), ascesi corporal (âsana, prânâyâma), control mental i meditació (pratyâhâra, dhâranâ, dhyâna, samâdhi).
• Presència del yoga en l’hinduisme, des dels Veda i les Upanishad fins la gran síntesi de la Bhagavad-Gîtâ on es dibuixen els tres camins d’alliberament: karma-yoga, bhakti-yoga, jñâna-yoga.
• La intuició no-dual (advaita) del mal conegut tantra yoga, i el paper del yoga en el budisme. Breu visió del yoga en el món contemporani.

A U M  de  Pieter Weltevrede

Guió del curs               Bibliografia                  Textos                Esquema Sâmkhya

     El dijous 13 de març del 2008, en el marc d'aquest curs, es va presentar la primera traducció del sànscrit a una llengua hispànica de Les estrofes del Sâmkhya, editat en la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta editorial, amb la intervenció de Laia Villegas, curadora i traductora del text, Ignasi Moreta, editor, i Xavier Serra, professor del curs, en un acte organitzat per l'Associació d'Estudiants de Filosofia de Girona (Assofia), la Càtedra Ferrater Mora (UdG), la Llibreria Geli, Fragmenta editorial i Ars Meditandi.

Curs 2006-2007 
     
El primer Budisme en els seus fonaments:

• Siddharta Gautama (563-483 aC) en el seu marc històric, cultural i religiós.
• Les Quatre Nobles Veritats:
  —El sofriment (dukkha).
  —L’origen del sofriment (dukkha-samudaya).
  —L’extinció del sofriment (dukkha-nirodha).
  —El camí que porta a l’extinció del sofriment (dukkha-nirodha-magga). El Noble Camí Òctuple: saviesa (pañña), ètica (sila) i meditació (samadhi). La Via Mitjana i els fonaments de l’atenció (satipathana)
• Els conceptes fonamentals: tot és impermanent (anicca), el no-jo (anatta), els cinc agregats (khandha), l’origen interdependent (paticcasamuppada), el buit (suñña) i el nibbana.
• Els tres tresors del budisme: el Buddha, el Dhamma, el Samgha.
• El budisme des de la mort (parinibbana) del Buddha fins el regnat d’Ashoka (III aC): els primers deixebles i concilis, els cismes i la formació del Cànon pali. Primera gran difusió del budisme.

Borobudur a  Java

Guió del curs      Bibliografia      Esquema Cànon Pali     Textos       Bhavacakra

Curs 2005-2006
      
La filosofia sino-japonesa:

• El transfons xamànic i la cosmologia xinesa arcaïca: dao, de, qi (yin-yang). El Yijing, el llibre dels canvis.
• La filosofia clàssica xinesa i l’època de les cent escoles:
  El confucianisme de Kongzi (Confuci) i Menci. El Lunyu.

  El taoisme de Laozi, Zhuangzi i Liezi. El Dao de jing.
• L’arribada del budisme a la Xina (s.I-IV d.C). El budisme chan (zen).
• La no-dualitat en el budisme sino-japonès de Dogen (1200-1253), i el neoconfucianisme en Wang Yangming (1472-1529).
• Tres autors contemporanis: el budisme zen en diàleg amb Occident de, D.T. Suzuki (1870-1966), l’Escola de Kioto i el filòsof japonès, Keiji Nishitani (1900-1990), i la mirada a la filosofia occidental des del pensament xinès del sinòleg, François Jullien (1951- ).

Guió del curs                  Bibliografia                  Antologia de textos 

Curs 2004-2005

La filosofia índica:  

• La revelació (sruti): els Veda, les Upanishad i la Bhagavad-Gita. El dharma hindú: avidya, maya, karma, samsara, moksha, yoga.
• L'ortodòxia hindú dels sis punts de vista (darshana): Nyaya, Vaishesika, Samkhya, Yoga, Mimansa i Vedanta.
• L'heterodòxia: carvaka, jainisme i budisme. El Buddha, el Dhamma i la Shanga. Les quatre nobles veritats. El budisme theravada i mahayana.
• La no-dualitat índica: la vacuïtat (shunyata) i el camí del mig (madhyamika) del budista Nagarjuna, l'advaita vedanta hindú de Shankara i el tantra no-dual del shivaisme del Caxmir d'Abhinavagupta.
• El neohinduisme i els savis vedantins contemporanis, Ramana Maharshi i Sri Aurobindo.

Vanarasi: matinada en el Ganges

Guió del curs                 Bibliografia                     Antologia de textos