Trobada de Diàleg interreligiós i intercultural  —  Garriguella  2006

INICI   PROGRAMA   DOSSIER PREMSA    OPINIONS   GALERIA FOTOGRÀFICA  LA TROBADA A LA PREMSA

Garriguella

   La religió comença on hi ha una revelació total de la realitat: revelació, alhora del sagrat -d'allò que és per excel·lència, que no és ni il·lusori ni efímer- i de les relacions de l'home amb el sagrat, relacions multiformes, canviants, sovint ambivalents, però que sempre situen l'home al cor mateix de la realitat.
                                                                                                                  Mircea Eliade

Crònica de la Trobada

per Carme Panella

    El dissabte 25 de novembre ens vam trobar més de 325 persones altre cop a Garriguella (Alt Empordà), convocats pel grup Vivarium Gerisena, per parlar de Què és (la) Religió?. Ha estat el segon any que es realitzava aquesta jornada i ara ens proposem novament fer-ne un petit balanç.
    En aquest mateix web, amb motiu de la trobada de l’any 2005, ja vam compartir amb tots els visitants virtuals (els que van anar a Garriguella i els que s’hi van interessar) com vàrem viure l’experiència els que havíem organitzat la jornada. Pels membres i pels amics del grup Vivarium Gerisena va ser un repte i alhora una gran satisfacció, especialment quan vam veure la resposta que va tenir novament la nostra convocatòria. I també ens és alliçonadora la valoració que han fet i estan fet els assistents, una valoració que és alhora positiva i constructiva, sovint amb propostes ja per a una futura edició.
    L’any 2005, els que vàreu fer arribar els vostres comentaris a través del web o en trobades ocasionals amb els membres del Vivarium Gerisena vàreu encoratjar-nos a repetir l’experiència. Ja se sap que, en aquestes ocasions, el primer any sol ser una prova. El segon any hauria d’haver servit perquè ens convencéssim nosaltres mateixos que, efectivament, l’experiència és positiva i paga la pena continuar-la. Esperem que el tercer any sigui el de la consolidació d’una proposta en la que realment creiem. Perquè, certament, ens han quedat ganes de repetir. I esperem de cor que a tots els que ens van acompanyar el passat dissabte 25 de novembre també els hi hagin quedat ganes de retrobar-nos l’any vinent.

    Ens agradaria compartir ara amb vosaltres la crònica de la trobada d’enguany.     Inspirats pel mestre Raimon Panikkar, i recollint algunes de les aportacions fetes pels qui van intervenir l’any passat, es va decidir centrar la reflexió d’enguany en una pregunta primordial: Què és (la) Religió?. Vam mantenir la mateixa estructura que l’any anterior perquè ens va semblar que s’adequava molt bé a les consideracions que serien aplicables al nostre lema: silenci, paraula i acció.
     Molta gent ens preguntava el perquè de l’article entre parèntesi que figurava en el títol de la proposta. En les reunions prèvies que tinguérem els organitzadors, ja abans de l’estiu, ens va semblar que el concepte religió podia semblar massa “contundent”, potser excloent, amb l’article al davant, però alhora podria trobar-s’hi a faltar si no li posàvem. Ens va semblar, doncs, que posar-lo entre parèntesi era una altra bona manera de cridar l’atenció sobre el tema: la reflexió filosòfica reforçada per un recurs lingüístic.

Raimon Panikkar conversant amb Jaume Angelats

    Com que l’any passat havia funcionat prou bé l’estructuració que vam proposar als assistents a la jornada, vam decidir mantenir-la, introduint algunes novetats pensades per agilitar el ritme i donant protagonisme a la música. A tots ens semblava que era una bona ocasió per subratllar la importància que el fet musical ha tingut en totes les tradicions religioses, especialment a l’hora d’escenificar les seves litúrgies i reforçar les seves celebracions, però també com a un acompanyant magnífic en les pràctiques meditatives i contemplatives.
    En definitiva, la música sacra (o de caràcter religiós, digueu-li com vulgueu) és un dels patrimonis culturals més importants que ens deixen les religions. Els rèquiems de Verdi i Mozart o les cantates de Bach sobrepassen ja l’àmbit purament religiós i passen a ser patrimoni de tothom que es mostri mínimament sensible a la cultura. Això que hem exemplificat en la tradició cristiana, ho havíem de poder manifestar també en d’altres religions, tractant-se com es tracta d’una jornada de diàleg intercultural i interreligiós.

Recitació corànica (tajuid) de Yaratullah Monturiol

    En la jornada també vam intentar envoltar-nos novament de col·laboradors i amics procedents de les tradicions religioses amb més presència al nostre país i que poguessin aportar-nos més llum al voltant del tema. No sempre és fàcil compaginar agendes. Fins i tot, vam avançar una setmana la convocatòria de la jornada per tal de no coincidir amb l’inici d’Advent.
    Hem d’agrair aquí, abans de continuar, l’esforç de totes aquelles persones que van acceptar el paper de moderadors o de participants en la taula rodona, algunes de les quals vingudes de força lluny, per haver acceptat participar del nostre repte particular. Tots ells van aportar-nos molt: assistint a les reunions preparatòries, fent-nos arribar les seves propostes de guió per tal que les poguéssim incloure en la documentació que van rebre els inscrits i, en definitiva, adequant-se als espais i al temps que nosaltres havíem disposat per al desenvolupament de la jornada.
    Deixeu-nos, doncs, compartir ara amb tots vosaltres el record d’un magnífic dia...

A voltes, el més divertit d’una festa és preparar-la!
    Els que us heu trobat en situacions semblants ja sabeu de què parlem. La trobada d’enguany començà pels membres del Vivarium Gerisena poc temps després d’haver acabar la primera. Com que, poc o molt, hem conservat l’estructuració del dia i el lema (que no el títol), aquest cop no vam haver-nos d’aturar tant en les discussions nominalistes que ens van acompanyar en la preparació de la primera. Però ens vam divertir igualment a l’hora de pensar el títol: què és (la) Religió?. No sabeu el que pot donar de si un article entre parèntesi!
    L’experiència és un grau, i aquest cop les responsabilitats i tasques dels membres del grup ja estaven més assumides.

Reunió preparatòria del grup Vivarium Gerisena

    Tenim dos artistes al grup: l’Albert Pujol és el creador de la pintura que esdevé el cartell de la trobada: l’esclat de llum il·lumina la saviesa de la reflexió. L’Enric Pascó va ser el nostre comissari particular, l’encarregat d’organitzar l’exposició instal·lada a la planta baixa de la rectoria: “Llum, una exposició”. Les fotos de la nostra galeria probablement no li fan justícia: hi ha efectes visuals i ambientals que s’han de viure al natural, com és ara l’efecte que produïa una de les estades tota il·luminada per espelmes petites. No era aquest l’únic centre d’atenció: el mateix muntatge de l’Enric Pascó i el de l’artista altempordanesa Sani ajudaven a visualitzar la importància de la llum com a font de vida. Els acompanyaven altres fotografies i imatges amb la llum com a protagonistes.

    A banda dels elements artístics, el muntatge de la jornada exigeix una complexa intendència. Penseu en tots els petits detalls que ajuden a que la jornada sigui possible. Us heu aturat a pensar el que representa encarpetar tota la informació que vàreu rebre els assistents dins del portafolis que se us va donar a la taula d’inscripcions? Doncs, creieu-nos! La roda al voltant de la taula de ping-pong de la parròquia, damunt del qual teníem els pilons de papers, ens va marejar a tots! El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’Ajuntament de Garriguella i la redacció de la revista Dialogal van tornar-nos a ajudar generosament per tal que la informació donada fos més completa. Esperem que resultés prou útil i interessant per a tots els assistents.

    Capítol a banda mereix novament la participació de la comunitat sikh vinguda expressament d’Olot i Barcelona. Uns per oferir-nos l’esmorzar i el dinar, els altres per compartir amb nosaltres els seus cants sagrats. El gest desinteressat de tots ells, la seva bonhomia, la seva actitud acollidora acaben els nostres adjectius qualificatius.
   La seva presència esdevingué, talment com l’any passat, un dels motius que donaren més sentit a tot allò que podem dir sobre la gratuïtat i la generositat, valors comuns en totes les religions del món, però que no sempre sabem portar a la pràctica de forma coherent i radical.

    Volem que us fixeu en la galeria d’imatges que us hem preparat: no és fàcil organitzar un dinar per més de 300 persones i aconseguir, com ho fan ells, que l’àpat, o el simple desdejuni de mig matí, esdevinguin lloc de trobada, de diàleg i d’agermanament. Ells ho van tornar a fer a Garriguella.

Membres de la comunitat sikh d'Olot
preparant te i pastes

    Un dels gestos més comuns de tots els membres del Vivarium Gerisena la vigília de la trobada, el mateix dia i el dia després, és aixecar el cap i dirigir els ulls al cel. Durant la vigília alçàvem la mirada per demanar clemència als fenòmens meteorològics. És una petició que es repeteix l’endemà. Aquest cop les súpliques van ser escoltades: va fer un temps esplèndid.
    Alcem la mirada al cel per demanar a l’Esperit de tot i tots que ens permeti fer bé la tasca d’acollida i organització. A voltes també alcem els ulls per buscar una solució de compromís davant d’un imprevist d’última hora o d’algun inconvenient tècnic que sorgeix al llarg del dia. En aquest cas, també dirigim la mirada suplicant als participants per demanar-los comprensió i clemència.
     En acabar la jornada i l’endemà, fem novament el gest d’alçar el cap, aquest cop com a signe d’agraïment: s’ha acabat! ha sortit bé! Fins l’any vinent! I és que el resultat compensa l’esforç.
     Certament, doncs, sovint és més divertit preparar la festa que assistir-hi. El moviment que podríeu trobar els dies abans de la jornada, especialment la vigília, i el trànsit que hi ha entre la rectoria i l’església és més dens que Girona per Tots Sants!
   En aquest sentit, els membres del Vivarium comptem amb una ajuda indispensable: la col·laboració de la Montse Serret i l’Honest Potrony. El seu seny i la seva diligència permeten trobar solucions sempre que és necessari. La seva sola presència desangoixa la resta del grup: qualsevol problema es pot arreglar si els tenim al nostre cantó. Ells també fan possible la jornada. La seva actitud gratuïta ens és un exemple per tots.

Els imprescindibles i incansables Montse i Honest

    Així doncs, i tal i com se sol dir, tant de bo ens poguéssiu veure per un forat! Ens agradaria ser més detallistes, però és quelcom que correspon més a una vivència que a l’explicació que us poguéssim fer aquí. Només voldríem compartir amb els visitants virtuals i reals com d’enriquidor resulta tot plegat.
     Un exemple més, si ens permeteu: tenim la capacitat de generar diversió i xerinol·la en el simple disseny de l’espai de meditació. Triar el model d’espelmes que havien de surar sobre el cossi d’aigua situat al centre de la sala va convertir la preparació de l’espai en tota una classe de física. Arquímedes hagués estat molt cofoi de tots nosaltres, n’estem segurs!

• La jornada

    Talment com l’any passat, i després de poder fer l’acollida a tots els inscrits, vam deixar que fos la música la que ens donés a tots la benvinguda. En aquesta ocasió, va ser la Yaratula Monturiol la que va oferir-nos una recitació corànica o Tajuid
     La presentació de la jornada i els primers mots ens els va dirigir mossèn Jaume Angelats, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Garriguella, entitat que ens acull i que ofereix els seus espais per als actes principals de la jornada. Com a membre del Vivarium Gerisena, va voler destacar la il·lusió que representava per a nosaltres poder repetir la trobada acompanyats per un nombre d’inscrits tan important. Les seves paraules van donar pas a la xerrada inaugural del professor Vicente Merlo.

• Què és (la) religió? – Vicente Merlo

    El professor Merlo va prendre com a fil conductor de la seva reflexió la pregunta que emmarcava la trobada. Va començar fent un recorregut històric des dels orígens del concepte “religio” i les seves possibles etimologies i la seva relació amb altres conceptes com “misticisme” per subratllar la importància que l’experiència mística té en totes les tradicions religioses malgrat que avui dia sembla que només es posi l’accent en la dimensió experiencial de la religió. Així, Vicente Merlo va aprofundir en la concepció d’una religio perennis o d’una sophia perennis que posaria de manifest la “unitat transcendent” que es troba en totes les diferents religions i tradicions espirituals del món.

    Després de fer-nos conscients del paper “colonitzador” que ha tingut el cristianisme en l’estudi de les religions, va apuntar la necessitat d’un enfocament “postcolonial” en la comprensió de les diferents tradicions espirituals. Aquest terme genèric pot servir per referir-se tant les religions profètiques, abrahàmiques com les tradicions de saviesa pròpies d’Orient, sovint considerades “religions místiques”.
    A partir de finals del s. XIX, la religió va començar a ser disciplinada, sovint contraposada a una teologia confessional i fonamentalment apologètica. Començaren a sovintejar els estudis comparatius de religions i místiques que en principi eren tractats des d’un punt de vista d’ateisme metodològic, per després ser més treballats des d’un agnosticisme metodològic, amb més sensibilitat hermenèutica, que intentava alliberar-se dels prejudicis de l’ateisme militant. Aquesta evolució en els estudis de les religions comparades i la fenomenologia de les religions coincideix amb un “renaixement oriental” i una aproximació entre Orient i Occident, especialment a través de l’hinduisme i el buddhisme. Però aquest orientalisme aviat va ser acusat de ser una nova eina del colonialisme cultural. Altrament, també es va donar el cas d’una visió excessivament homogènia de les tradicions orientals, convertint-les unes religions mundials amb intencions universalitzadores.
    En una segona part, Vicente Merlo va fer un recorregut per les categories fonamentals vigents en l’actual diàleg interreligiós, posant sobre la taula els tres paradigmes que regeixen les actuals actituds davant les altres religions: exclusivisme, inclusivisme, pluralisme. Aquestes tres postures es poden identificar paral·lelament amb les posicions mantingudes aquests darrers temps per la pròpia teologia cristiana: eclesiocentrisme, cristocentrisme i teocentrisme, respectivament. És una paral·lelisme, però, que no trobem en totes les religions.
    El conferenciant es va mostrar obertament partidari d’una concepció pluralista, reconeixent en aquest sentit el mestratge de pensadors actuals com John Hick, Paul Knitter o el mateix Raimon Panikkar que ens acompanyava en la trobada. D’altra banda, també va destacar que no tots els pluralismes llegeixen el diàleg interreligiós des de la mateixa òptica. Així, existeix un pluralisme radical que posa en dubte els pressupòsits perennialistes que a priori defensen l’existència d’un nucli comú i d’un mateix objectiu final en totes les tradicions. Aquesta postura, que posaria de manifest un cert inclusivisme latent malgrat el seu aparent pluralisme, estableix una jerarquia de tipus de misticisme. Els exemples que il·lustraren aquesta reflexió van ser Wilber i Zaehner.
    Davant d’aquest perennialisme inclusivista i jerarquitzador, compartit també per altres pensadors partidaris de l’existència d’una Tradició primordial i unànime (Guénon, Schuon, Nasr, etc.), el pluralisme participatiu defensa la possibilitat d’una pluralitat d’objectius finals, de fins religiosos i d’orientacions, de tal manera que es respecti la diversitat d’experiències i concepcions, sense voler precipitar-nos a l’hora d’identificar els principals símbols religiosos (nirvâna, shûnyatâ, Dharmakaya, Brahman nirguna, Tao, etc.) com a conceptes descriptius d’una mateixa Realitat última i suprema.

   Vicente Merlo va acabar la seva introducció al tema del concepte “religió” recordant algunes de les definicions del terme, procedents de diferents tradicions. Es va centrar en el significat del concepte com a “l’esperança en el gran sentit”, com a frontera que separa tota concepció naturalista de les concepcions espirituals, que postulen no només un Orde còsmic ètic, sinó la satisfacció dels anhels més profunds de l’ésser humà, entre ells la intuïció que no tot acaba amb la mort humana, i que més enllà de la fractura en el temps que la mort suposa, el cor de l’experiència mística apunta no només cap a una immortalitat més enllà de la mort del cos físic, sinó cap a l’experiència d’una dimensió atemporal, que constitueixi la nostra natura més profunda, el nostre ésser essencial, tant si l’anomenem âtman, naturalesa búdhica, ànima immortal, rigpa o vacuïtat plenificant. Potser aquesta experiència és el que el nostre mestre en diàleg interreligiós, Raimon Panikkar, anomena “tempiternitat” i que constitueix el veritable poder de l’ara i aquí.

Carles Soler (bisbe de Girona), Jordi Lopez (director general d'Afers Religiosos),
Raimon Panikkar i Jaume Angelats, acabada la xerrada de presentació

    En acabar aquesta celebrada reflexió del professor Vicente Merlo, els participants de la jornada ens reunirem dins dels jardins de la rectoria per gaudir tots plegats del magnífic desdejuni preparat per la comunitat sikh. Què deu tenir aquell te que a tothom tonifica? No ho sabem, però certament ens vingué a tots molt de gust.     

• Els tres àmbits de reflexió: silenci, paraula i acció

    Posteriorment, s’iniciaren els tres àmbits de diàleg, dels quals recollim aquí les principals conclusions que han estat aportades pels propis moderadors, als quals els agraïm novament la seva col·laboració i diligència.

Àmbit de silenci: religió i mística (església parroquial de Garriguella), moderat per Lucia Caram

• Silenci. Religió i mística (guió):

  • Definint conceptes: Religió “Re-ligare”: A qui, com? Límits, horitzons... Mística: Entrada en el cor del misteri. Irrupció de l’Absolut en la història i en la pròpia existència.
  • Pensar en Déu i fer un discurs; o sentir Déu amb tot l’ésser esdevenint comunió. El cim ha descendit al pla i s'ha fet camí, però no per a anul·lar als altres camins, sinó per a facilitar-los. Les comunitats de creients, les religions: les percebem com a comunitats vives on es possible viure a l’aire de l’esperit, amb llibertat, oberts al misteri?

  • El místic inquieta a la institució religiosa de la qual, no obstant, ell se sent part. L’experiència de Déu, de l’Absolut, del Transcendent, sobrepassa de tal manera les construccions teològiques habituals que necessàriament qüestiona els esquemes gelosament preservats per l’ortodòxia. Déu es el diferent, l’Altre, i la seva experiència es un misteri. El místic sap que, per a accedir a l’Altre, és obligat una despulla total de les pròpia mediacions, a les quals les institucions, tendeixen fàcilment a absolutizar. Sap que aquest Altre amb qui ha entrat en contacte està més enllà de tot concepte. La institució fàcilment es posa en guàrdia davant aquest No-res al qual, ens remet el místic. “Prego a Déu que em buidi de Déu”, deia el Mestre Eckhart quan pregava. Mística i Religió: Són termes irreconciliables?
  • El silenci, camí de retorn al propi cor. Espai privilegiat per a la manifestació del Jo més profund; per la trobada amb “l’Altre”. Més enllà de tota paraula sobre Déu, sobre el transcendent, etc. està la trobada des d’Ell, en Ell; des de l’Ésser Suprem, des de l’Altre. Tal trobada es fa silenci, i aquest silenci esdevé la porta d’entrada al misteri que ens fa universals, llum i foc. ¿Més que les paraules, no és potser el silenci un esdeveniment, una oportunitat per esdevenir “Paraula silenciosa” que reveli el misteri de l’experiència del foc que ens crema?
  • Diàleg interreligiós: Experiència de mútua fecundació, de mutu enriquiment: experiència d’aprofundiment en el misteri del l’altre, des de el misteri de l’Altre i des de el misteri personal.

• Paraula. Religió i racionalitat:

     Els inscrits en aquest grup van tenir l’oportunitat de reflexionar al voltant de la religió i la racionalitat. Ignasi Boada plantejà d’entrada que dues nocions d’un recorregut tan gran al llarg de la història no són nocions simples, sinó carregades de significats i de connotacions que valia la pena distingir. Es va fer un esforç per obtenir no tant definicions tancades, com per tenir el sentiment que els participants estaven parlant del mateix. Va quedar prou evidenciat que aquestes paraules no són unívoques.
  • La racionalitat és una facultat humana que té a veure amb la paraula, amb el llenguatge i que serveix per articular una determinada visió de la realitat. Així, la racionalitat no es pot equiparar sense més ni més a la ciència, i encara menys a la ciència moderna.
  • La religió és també una noció molt complicada de definir. Podríem destacar tres components d’allò que es va dir en el diàleg respecte a la religió: un component institucional, un component doctrinal i un component místic. Són tres components gairebé inevitables en tota religió.

  • D’altra banda, quan la religió deixa de viure’s en la seva plenitud i quan la racionalitat queda reduïda a una interpretació restrictiva de la realitat, aleshores fàcilment es pot produir un conflicte entre una i altra. La tensió entre religió i racionalitat és, doncs, una tensió que es produeix quan no es comprèn el vigor d’una i altra noció, quan una es vol imposar per damunt de l’altra.
  • En general, s’entén que no hem arribat a una solució d’equilibri satisfactori entre religió i racionalitat, parlant des d’una òptica occidental. El conflicte històric té massa connotacions polítiques com perquè es pugui resoldre en un clima de certa serenitat.

• Acció. Religió i política:
    El punt de partida que va proposar Joan Surroca en la seva introducció era el següent: Déu actua a través dels homes i dones. És en l’acció que trobem Déu. Després és bo establir un diàleg per a contrastar la nostra vivència amb la d’altres. L’acció, sovint dura i esgotadora, precisa del silenci.
  • Les religions no viuen aïllades del món. Forçosament es troben amb la cultura, la política, l’economia, etc. Sovint la política s’ha servit de la religió per fins partidistes. Actualment, a molts estats es viu la laïcitat com a fruit dels canvis del segle XVIII, quan l’estat s’organitzà sota el principi de la separació de poders i la diferenciació entre la religió i la política. Malgrat tot, es constaten (també en el nostre país) pràctiques que indiquen que no s’ha arribat a una veritable separació entre política i religió.

  • En tota línia, molesta a la majoria d’europeus l’actitud de la política nord-americana. No és positiu que cap nació es cregui el Poble Escollit per Déu, ja que això porta automàticament a traçar una imaginària línia entre bons i dolents. Quan la política manipula la religió i/o la religió manipula la política es justifiquen les creuades, la inquisició, els estralls del colonialisme o les vergonyoses situacions actuals de convivència de la misèria extrema amb l’opulència.
  • En la nova situació de la mundialització, veiem que cultures mil·lenàries es van occidentalitzant mentre l’Islam queda com una alternativa. Déu està al costat dels qui pateixen i de cap de les maneres és el Déu del terror que provoca víctimes innocents o el Déu de la guerra preventiva. Déu (Al·là) no és el terrorista.
  • Però la religió no pot deixar ningú indiferent davant el plor i la política pot esdevenir la millor eina per a la transformació social. No podem ser neutres i no n’hi ha prou amb l’almoïna i la pràctica assistencial; aleshores forçosament ens trobem amb la política.
  • En el col·loqui després d’aquesta introducció, es va parlar de valors i de la necessitat d’una ètica de mínims que obligui tota la societat per igual, al marge que cadascú pugui exercir una ètica particular més exigent.
  • Una segona idea interessant és que la religió i la política no es porten mai massa bé i que estan abocades al conflicte. Es veu clar que hi ha d’haver actituds personals coherents, però hom es pregunta com canalitzar la rebel·lió individual vers una rebel·lió col·lectiva. Surten els exemples de Gandhi i de Luther King com a referents de persones que varen saber liderar moviments socials.
  • Quant a l’educació com a factor decisiu per a millorar la societat, es posa l’accent en l’educació de les emocions i la importància de les vivències. Els valors positius s’aprenen a través de qualsevol aprenentatge perquè, més que assignatures, cal trobar la transversalitat i la coherència com a bon mètode de transmissió.
  • La feina a fer és ingent. Hi ha el risc de mirar cap a un altre lloc i tancar-se en formes d’expressió religioses que no tenen en compte els ulls d’altres éssers humans que ens reclamen atenció. El temps que ens ha tocat viure és complicat, però precisament perquè hi ha molt a fer, hem de deixar el pessimisme per a temps millors.

    En acabar el diàleg en els tres àmbits, els assistents a la trobada ens encaminàrem a la sala polivalent de Garriguella per compartir l’àpat, el Langar, preparat i servit per la comunitat Sikh d’Olot. No insistirem més aquí en la intensitat i el sentiment de germanor que s’aconsegueix en un Langar. Probablement, els que vàreu poder assistir-hi, ho reviureu remirant les imatges.

• La Taula rodona: la saviesa de les religions 

    Després de dinar, tot xino xano, els assistents a la trobada ens encaminàrem novament a l’església parroquial per assistir a la taula rodona moderada pel nostre amic Albert Parareda, que ja havia participat en la taula rodona de l’edició anterior. En el debat intervingueren amics i col·laboradors de diferents tradicions religioses:
Bhakti Dass (hinduisme), Griselda Cos (cristianisme), Jordi Coca (agnosticisme), Abdelmumin Aya (islam) i Dharampal Singh (sikhisme). Va disculpar la seva absència el rabí Gabriel Mazer.

    Albert Parareda va començar a introduir el tema de debat amb una sentència del místic sufí Rumi: “La veritat és un gran mirall que ha caigut del cel i s’ha trencat en milers de trossos. Cada persona té un petit tros d’aquest mirall i creu que té tota la veritat”.
    Aquesta sentència del místic sufí Rumi, que va viure a Turquia durant l’Edat Mitjana, va ser una bona manera d’iniciar el debat. Hem de tenir ben present que només tenim un trosset de mirall i que l’altre també en té un altre trosset. Només així podrem ser fraternals i establir unes bases sòlides per al diàleg.
Parareda va recordar que Gandhi era de la mateixa opinió quan deia als missioners cristians que anaven a l’Índia: “Com podeu ser fraternals si creieu que teniu la veritat absoluta?” Si el nostre propòsit és estimar el proïsme, el primer que hem de fer és reconèixer que els altres també tenen part de la veritat.

Espai de silenci

    El moderador també va fer referència a la frase d’Eckart Tolle que diu: “La saviesa prové de l’habilitat d’estar en silenci”, que figurava en el tríptic de la Trobada. Estar en silenci no solament vol dir no parlar, vol dir sobretot parar la ment. Vol dir deixar un espai buit perquè la saviesa no-conceptual pugui aparèixer.
    Els ponents van fer les seves interessants aportacions en un clima de coordialitat i respecte. El debat va ser ordenat, interessant i correcte, la qual cosa demostra (si algú en tenia cap dubte), que el diàleg intercultural i interreligiós és del tot possible, sempre i quan es parteixi del respecte i l’estimació mutus (veieu el bon resum que en fa  Josep Mª Bernils a HORA NOVA).

• Cloenda

    Després que els moderadors dels diàlegs del matí ens en fessin un resum, Raimon Panikkar va col·locar la clau de volta a la reflexió que tots plegats vàrem anar fent durant tot el dia, sota el títol de: què és (la) Religió?.
    Amb la seva habitual claredat i contundència, Raimon Panikkar ens recorda que cal tornar el sentit a les paraules. Així, re-ligió és tornar a re-ligare cos i ànima a nivell intrapersonal (intrarreligiós) per arribar a ser interpersonal (interreligiós); alhora, cal des-ligare per gestionar la nostra llibertat (és allò que més ens costa).
     Amb una visió cosmoteàndrica (kosmos-theos-anthropos) cal saber llegir allò que ens diu la terra: no em de ser ecològics sinó ecosòfics (= saviesa de la terra) per copsar el Misteri manifestat.
    Si en el principi hi ha la Paraula, la Paraula no és el principi, el principi és el Silenci. Per construir un diàleg veritable cal despullar-se de les pròpies conviccions: és necessària la relativitat sense veritats absolutes (no pas el relativisme = tot val). La Paraula ha te tenir l´art de saber escoltar per deixar parlar.
   Manca una experiència profunda religiosa que superi caricatures de la religió a partir d´una vida viscuda en la inseguretat i no pas en la seguretat de fonamentalismes patològics. Cal una transformació (metanoia) mitjançant la paciència perseverant: ni reforma (no arriba) ni revolució (impaciència destructora) sinó conversió personal per una conversió comunitària.

   La jornada va tenir amb Griselda Cos i Bhakti Das una vibrant i emotiva cloenda.
    La cítara, el violí, el shitar varen resonar amb la força de l'esperit, per la nau de l'Esglèsia Parroquial de Garriguella, i tots plegats ens vàrem deixar dur per la hipnòtica música d'una raga, i la vibració primordial del mantra OM.

Mantra OM

Om, reverències a Omkara sobre el qual
el iogui fixa la ment en profunda i constant
meditació abastant tots els desitjos
i otorgant l'alliberament etern

• Podem dir fins l'any vinent?

    En casos com aquest, la il·lusió ens pot portar a la precipitació. No volem insistir en el tema, però els organitzadors ens sentim doblament satisfets: per la certa consolidació que intuïm ens pot dur una tercera jornada i perquè aquestes trobades es fan realment necessàries per als que creiem en el diàleg interreligiós i intercultural. Del silenci de la reflexió a la paraula com a teoria del diàleg. Ens calia passar a l’acció: organitzar la trobada. Ja ho hem fet i ens sentim satisfets.
     Però som realistes: l’organització exigeix un esforç i una coordinació entre nosaltres que no es podria materialitzar sense l’ambient de gran amistat que vivim en el grup, però tampoc sense la col·laboració d’amics nostres que, en aquells dies, aportaren també tota la seva il·lusió en la preparació de tots els detalls. I per últim, tampoc seria possible sense la presència de tots aquells membres de tradicions presents a casa nostra que, o bé en la intendència del menjar o bé participants en els àmbits de diàleg i en la taula rodona, es fan presents a Garriguella per compartir amb nosaltres la seva pròpia vivència experiencial d’allò que anomenem fe. A tots ells, i a tots els visitants virtuals: fins l’any vinent!

Tocant la llum

Montse Lao